Confluència per a una Cerdanya Sostenible

Fa pocs dies, es van activar les tres comissions que tenim creades actualment a la Confluència. Es tracta de:

• Comissió d’Urbanisme i Habitatge
• Comissió de Medi Ambient, Recursos Hídrics i Contaminació
• Comissió d’Infraestructures, Comunicacions i Energia

A totes tres es va fer una presentació inicial i es van començar a llistar els temes de més gran interès de cada àrea.

Resumint:

• A la Comissió d’Urbanisme i Habitatge vam començar parlant, sobretot, del projecte del nou POUM de Bellver de Cerdanya. També es va parlar que cal un plantejament unitari i general urbanístic de tota la comarca i de l’excessiva dependència dels petits municipis dels diners que entren a les arques municipals en concepte de llicències d’obra nova.

• A la Comissió de Medi Ambient, Recursos Hídrics i Contaminació, es va començar parlant de com ens afecta el nou pla de desdoblament de l’eix viari de la C-16 al seu pas pel Berguedà. Hem iniciat els contactes amb entitats berguedanes per conèixer el seu posicionament. També es va parlar de futurs temes a tractar, com el nou PLATER de Cerdanya, les depuradores d’aigua, la creació o ampliació de nous espais protegits a la comarca, de diversos temes relacionats amb accessos -especialment motoritzats, però no només- al medi natural i del tema de l’ampliació del Niu de l’Àliga a la Tosa d’Alp.

• A la Comissió d’Infraestructures, Comunicacions i Energia, tenim pendents de debatre sobre la qüestió de la proposta de nova gestió de l’Aeròdrom de Cerdanya, sobre el projecte de planta solar de Das i sobre alguns temes relacionats amb les carreteres de la comarca.

DEFENSA DE LA SINGULARITAT DE L’AERÒDROM DE LA CERDANYA

I PROPOSTES PER A LA GESTIÓ I GOVERNANÇA D’AQUEST

SOBRE LA SINGULARITAT:

L’Aeròdrom de la Cerdanya ha mantingut, fins al present, diverses singularitats:

• Una singularitat resideix en el marc de la seva propietat i gestió:

Pel que fa a la propietat, els principals aeròdroms i aeroports de Catalunya són propietat de la Generalitat, a través de l’empresa pública Aeroports de Catalunya (Alguaire, la Seu), o de l’Estat, a través d’AENA (Barcelona, Reus i Girona). En canvi, l’aeròdrom de la Cerdanya és propietat, en la seva major part (més del 90%), del Consell Comarcal de la Cerdanya.

Respecte de la gestió, en el cas dels aeroports de l’Estat és AENA qui els gestiona, i en el cas dels de la Generalitat de Catalunya és l’empresa pública Aeroports de Catalunya qui n’assumeix la gestió. L’Aeròdrom de la Cerdanya és gestionat, des de l’aprovació del nou PDUAC, per Aeroports de Catalunya, a través d’un contracte temporal prorrogat.

Aquesta introducció ens serveix per constatar la primera singularitat: l’Aeròdrom de la Cerdanya, de propietat comarcal, és gestionat per l’empresa pública Aeroports de Catalunya sense ser-ne la propietària. Aquest fet no és, per se, estrany ni negatiu. Però, com podem veure, sí que és singular respecte de la resta d’aeroports i aeròdroms del país. Lògicament, la dualitat entre propietari i gestor genera un escenari en les relacions amb el seu entorn i els seus habitants molt diferent del que es produeix quan només s’és gestor i la propietat és precisament de la comarca, que representa el seu entorn i els seus habitants.

Així, l’Aeròdrom de la Cerdanya és de propietat comarcal (superior al 90%) i la resta pertany a la Generalitat de Catalunya, i és gestionat a través d’un consorci format al 50% pel Consell Comarcal i al 50% per la Generalitat de Catalunya.

La resta d’aeroports gestionats per AENA o per Aeroports de Catalunya són propietat de qui els gestiona. Aquesta singularitat històrica dona un especial i important protagonisme a la comarca, que cal preservar, perquè és la nostra història.

• L’altra singularitat important és la situació geogràfica de l’Aeròdrom de la Cerdanya:

L’aeròdrom està situat en una comarca singular i única: una vall pirinenca orientada d’est a oest, a més de 1.000 metres d’altitud. Això invalida qualsevol paral·lelisme amb la resta d’aeroports i aeròdroms catalans.

Està situat, doncs, en un entorn únic que cal preservar i, per garantir-ne l’adequada protecció, cal vigilar i controlar molt bé què s’hi fa. Es tracta d’una infraestructura singular, situada al bell mig de la plana. Aquesta característica també queda establerta en el PDUAC i en el POUM de la Comarca que protegeix totalment el Pla de la Cerdanya.

Cal dir que hi ha aeròdroms amb característiques similars al de la Cerdanya, situats en comarques alpines semblants a la nostra, en els quals es contempla de manera clara la preservació prioritària de l’entorn natural i un ús molt respectuós amb les poblacions locals. En el nostre cas, a l’entorn de l’Aeròdrom hi ha diversos nuclis tradicionals i poblacions habitades que, lògicament, cal respectar.

SOBRE LA GOVERNANÇA I GESTIÓ DE L’AERÒDROM:

El Govern de la Generalitat, a través dels seus representants al Consorci de l’Aeròdrom, ha presentat una nova proposta de gestió basada en:

• Una confirmació del manteniment de la Generalitat en el Consorci (l’anterior Govern va acordar la seva marxa del Consorci, marxa no acceptada pel Consell Comarcal)
• Uns nous estatuts del Consorci
• Una concessió demanial a Aeroports de Catalunya per un període de 10 + 5 anys

En base a la proposta abans assenyalada i debatuda en la reunió del Consorci de l’Aeròdrom del 23/12/2025, la plataforma “Confluència per a una Cerdanya Sostenible” fa les següents propostes:

Pel que fa a la Governança:

• Cal un nou acord de Govern que deixi sense efecte l’acord vigent de retirada del Consorci per part del Govern de la Generalitat, de manera que aquesta continuï formant part del Consorci com a cotitular de la infraestructura, d’acord amb la legislació vigent i el PDU aeroportuari de l’Aeròdrom de la Cerdanya.
• Cal un informe favorable de la Direcció General de Patrimoni del Departament d’Economia i Hisenda que autoritzi formalment la reincorporació efectiva de la Generalitat al Consorci, en coherència amb el règim jurídic del domini públic.
• Constitució d’una comissió de treball amb representants dels Ajuntaments implicats i del Consell Comarcal que, de manera transparent i participada, redacti la proposta de nous Estatuts del Consorci i el document de concessió o encomana de gestió.
• Aprovació de nous Estatuts que atribueixin la Presidència del Consorci al president del Consell Comarcal de la Cerdanya i que adaptin el règim de funcionament, òrgans i finalitats del Consorci a les determinacions del PDU aeroportuari vigent (PDUAC).

Pel que fa al model de gestió:

• El Consorci encarrega la gestió de la part aèria a Aeroports de Catalunya, d’acord amb la legislació vigent, mitjançant un contracte o conveni de gestió on s’incorporin, com a mínim:
  • La relació d’inversions pendents a executar per la Generalitat a l’aeròdrom segons el PDUAC.
  • El Pla d’inversions restant a càrrec del gestor, amb calendari i prioritats.
  • El temps de durada del contracte de gestió: màxim de 4 anys, prorrogable per 2 anys més, condicionat al compliment d’objectius.
  • Les actuacions a realitzar pel gestor d’acord amb el PDUAC (operativa aeronàutica, limitacions de soroll, seguretat, compatibilitat d’usos, etc.).
  • Un sistema de control continuat per part del Consorci sobre les actuacions del gestor, amb indicadors, informes periòdics i mecanismes de correcció.
• Supòsits taxats de retirada o resolució de la gestió en cas d’incompliment greu o reiterat de les determinacions del PDUAC o dels compromisos del contracte.
• Les activitats en terra (serveis, usos complementaris i activitats econòmiques vinculades, però no estrictament aeronàutiques) seran gestionades directament pel Consell Comarcal i respectant les competències que el PDUAC reserva als Ajuntaments implicats, d’acord amb la zonificació i els usos admesos al PDUAC, reforçant el retorn territorial i el control local sobre l’impacte de la infraestructura.

Pel que fa a la titularitat:

• En el supòsit de cessió de la propietat de les finques del Consell Comarcal (aprox. 91%) i de la Generalitat (aprox. 9%) al Consorci, caldrà:
  • Explicitar de forma motivada els motius d’interès públic de la cessió i la seva adequació al model de gestió consorcial.
  • Definir la cessió com a temporal, amb una durada vinculada al model de gestió i al compliment dels objectius del PDUAC.
  • Preveure de manera clara els criteris i el procediment de retorn de la propietat al Consell Comarcal (i, si escau, a la Generalitat), incloent-hi terminis, condicions i causes de reversió.

És necessari que el Consorci de l’Aeròdrom obri un debat real i transparent al si del Consorci i de la societat civil cerdana per trobar la millor manera d’enfocar la situació, tenint en compte el PDUAC i el futur de l’Aeròdrom de la Cerdanya, tant des del vessant de la gestió com del compliment del PDUAC i del respecte a la singularitat comarcal esmentada.

La Cerdanya, 26 de març de 2026

16/10/2025, d’11 a 11:50 hores.

Presents:

Joan Manel Serra, alcalde de Puigcerdà

Nerea Espada, regidora de Medi Ambient

Enric Quílez, Confluència

Marta Medrano Confluència

• Es presenta breument la Confluència, que ja era coneguda per ells.

• Se’l presenta breument el decàleg.

PUNTS CONCRETS DEL DECÀLEG

• Demanem que Puigcerdà recuperi la capitalitat efectiva de la comarca.
• Se’ls demana que incentivin l’activisme cívic i cultural dels joves del municipi, molt actius en altres municipis cerdans, com a Lles de Cerdanya, Prats i Sansor o Bellver de Cerdanya.
• Se’ls demana que incentivin la instal·lació al municipi d’indústries agroalimentàries i de caràcter tecnològic.
• Se’ls demana que cerquin inversions de la Generalitat de Catalunya, sobretot, per fer instal·lacions, com un possible Centre Esportiu d’Alt Rendiment. Se’ns comenta que estan en tràmits de convertir l’antiga Acadèmia Mont-cerdà en un centre educacional, després de la seva restauració.
• Se’ls demana que facin efectiu plenament el desplegament del 5G a Puigcerdà.
• Se’ls demana que practiquin polítiques per afavorir el retorn dels joves que marxen a estudiar fora i després no hi tornen. Cal atraure empreses i desenvolupar start-ups. Se’ns recomana que parlem també amb l’àrea corresponent del Consell Comarcal de la Cerdanya.
• Cal oferir ajuts per arranjar les façanes deteriorades dels edificis del centre de la Vila.
• Cal promoure al mercat dominical la presència de parades de productes de quilòmetre zero. Es volen fer fires mensuals d’aquest tipus de producte i estan regulant les llicències de les parades del mercat.
• Estan treballant en el projecte d’una nova depuradora d’aigües residuals i en la separació d’aigües grises i blanques, juntament amb l’estat francès i amb el Consell Comarcal de la Cerdanya.
• Se’ns informa que s’està acabant d’enllestir el nou model de contenidors tancats per la brossa de Puigcerdà. Ser els darrers és un problema, però també un avantatge per veure quins problemes apareixen a la resta de municipis. També es valora la possibilitat de tornar a gestionar conjuntament des del Consell Comarcal les escombraries de tota la comarca, però cal que entenguin que Puigcerdà té unes especificitats pròpies, com que la major part de l’activitat es concentra a Puigcerdà.
• Se’ls demana que posin fre a la contaminació lumínica. Actualment, està en redacció el nou pla d’il·luminació pública. Es tindrà en compte. També es tindran en compte els punts privats que excedeixen la il·luminació privada, especialment en la concessió de noves llicències.
• Se’ls demana que es facin actuacions per unir de manera efectiva les xarxes de ferrocarril espanyola i francesa.
• Se’ls pregunta si les activitats de l’hípica de la zona de Sant Marc tenen tots els permisos en ordre. Se’ns diu que sí, però ho estan revisant més exhaustivament.

Es detecta una molt bona predisposició envers nosaltres i les nostres idees.

Se’ls fa lliurament del decàleg imprès amb subratllat en groc dels punts que tenen més a veure amb Puigcerdà.

22/07/2025

• Se’ns han explicat les tasques de les Diputacions envers els municipis i el Consell Comarcal, però en aquest context hem comentat la possibilitat d’una major coordinació entre ambdues Diputacions en tractar temes de la Cerdanya.

• El president ens ha comentat que ho traspassarà al president de la Diputació de Lleida i al president del Consell Comarcal de la Cerdanya.

• També s’ha comentat el tema del projecte de la planta Solar a Das, del rebuig a la mateixa per part de la Confluència, de tots els Ajuntaments cerdans i del Consell Comarcal de la Cerdanya.

02/07/2025

Reunió amb el Sr. Jordi Fàbrega

• Se li va adjuntar la nota de premsa de la Confluència sobre el nostre posicionament en contra de la planta solar de Das.

• Es va informar que ens havíem posat en contacte per correu electrònic amb el president de la Diputació de Girona, del grup de Junts, per demanar-li una reunió amb ell.

• Se li va informar que la Confluència no era una plataforma del “NO”, tot i que alguna de les associacions constituents podien tenir aquesta “fama”.

• Volem que els plans urbanístics cerdans s’adaptin a les realitats actuals, perquè alguns són força antics.

• Volem una major protecció del medi ambient a la comarca.

• Ens oposem al projecte de planta solar al bell mig de la plana cerdana.

• Creiem que l’actual model turístic està esgotat i que cal cercar models alternatius més sostenibles.

• També se li va demanar si podia facilitar els tràmits perquè ens rebés el president del Consell Comarcal de la Cerdanya, l‘Isidre Chía, del grup de Junts.

27 de juny del 2025

El Govern ha autoritzat el projecte de la planta solar a Das, malgrat l’oposició de la comarca

La Cerdanya és una vall oberta d’est a oest amb una gran insolació anual. Tot i això, el desenvolupament de l’energia fotovoltaica és escàs. En aquests moments està a punt de sorgir la primera cooperativa ciutadana. I també comencen a sorgir a la comarca possibles parcs solars amb l’únic objectiu d’incorporar l’energia produïda a la xarxa sense repercussió vers la ciutadania.

Això fixa com a introducció en l’apartat d’Energies alternatives i recursos energètics, del Manifest de la Confluència, aprovat en la Convenció celebrada el passat 15 de febrer, a Puigcerdà.

En aquest context, el passat divendres, 20 de juny, vàrem conèixer l’autorització per part del Govern de la Generalitat del projecte de la planta solar al Pla de Cerdanya, al municipi de Das.

En el manifest i apartat mencionat, es fa ressò de l’oposició de la comarca al Projecte de la Planta de Das: Mentre no es disposi del Pla Comarcal PLATER, ens oposem als projectes d’instal·lacions de plaques solars en terrenys protegits, de valor agrari o que afectin de manera greu el paisatge.

En les reunions de la Confluència amb el Sr. Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica, el 8 d’abril i amb els Grups parlamentaris del PSC i ERC i en la presentació del dia 25 de juny del Manifest de la Confluència a la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya, es va abordar aquest tema i es va exposar la posició i els motius de la posició de la Confluència.

Com certament en la reunió amb el Sr. Sargatal, aquest va manifestar la seva comprensió amb la demanda i respecte a les possibles instal·lacions solars a la Cerdanya, va exposar la necessitat de protegir les zones agràries d’interès, com és el pla de la Cerdanya, i que l’energia produïda havia de ser consumida en la comarca. Així mateix, i respecte de la companyia de la Generalitat, Energètica de Catalunya, va informar que la seva funció és ajudar i animar, especialment en les zones rurals, la constitució de cooperatives d’autoconsum.

A més, som coneixedors dels informes de la Comissió d’Urbanisme de l’Alt Pirineu i l’Aran en contra del projecte de la planta a Das i de l’informe, també negatiu des del punt de vista mediambiental, elaborat a petició del Consell Comarcal, per la consultora Amphos 21.

Malgrat aquestes evidències administratives, d’urbanisme i mediambientals, el rebuig total del moviment associatiu representatiu de la comarca, integrat en la Confluència (28 associacions) i la ferma oposició del Consell Comarcal i els Alcaldes de la Comarca, el Govern ha decidit aprovar aquest nefast projecte.

Pensem, a més, que en el procediment hi ha greus errades administratives i incompliments greus en els tràmits administratius, a més de tergiversació dels informes administratius pertinents.

En el document d’aprovació s’assenyala que el propietari dels terrenys i el promotor no tenen altres propostes alternatives: són ells que han de decidir sobre el lloc més adient d’incorporar les plantes solars a la comarca? A la Cerdanya, òbviament, hi ha moltes propostes alternatives.

No s’assenyala que, a pocs metres de la zona a implantar la planta solar, hi ha una explotació ramadera amb el seu habitatge.

És conegut que qui presidia l’empresa promotora KM 0 en el moment d’iniciar-se el procediment administratiu a la Generalitat de Catalunya, ara és el president de l’empresa pública Energètica de Catalunya, que promou instal·lacions a Catalunya. Portes giratòries?, col·lisió d’interessos privats amb públics?

La Confluència dona total suport a les actuacions i recursos que faci el Consell Comarcal per evitar la construcció d’aquesta planta i s’incorporarà a través de les seves associacions, als recursos que es presentin, a més d’instar a la ciutadania cerdana a manifestar-se en contra de la mateixa i a assistir a les manifestacions que des de la Confluència es puguin convocar.

Aquest és un tema comarcal, de pervivència del seu històric valor agrari i ramader, del seu paisatge i de les seves tradicions.

Executiva de la Confluència per a una Cerdanya Sostenible

25 de juny del 2025

Assistents: 15 persones i 4 de la taula. Presidit per Albert Salvadó i Fernàndez (ERC)

Desenvolupament de la compareixença:

1.- Presentació per part de la Núria Burgada de la Confluència per a una Cerdanya Sostenible, els principals punts del manifest que fan referència a aquesta comissió respecte a habitatge, medi ambient, recursos energètics, hídrics, reciclatge, contaminació i infraestructures

2.- Grup Parlamentari dels Comuns, Lluís Mijoler i Martínez. Coincideix amb els punts exposats. Ens ha demanat si, a més de les compareixences i reunions que ja hem tingut, hem concretat algun calendari concret. Se li va contestar que no. També ha demanat sobre la Taula d’emergència d’habitatge. No sabia que ja ens havíem reunit amb Urbanisme i se li va contestar que des d’Urbanisme no veuen que calgui fer res més, que amb els plans actuals ja es resoldrà. També ha demanat les línies vermelles respecte a l’habitatge i si no tira endavant la moratòria, si aconseguir un lloguer assequible seria una via possible en aquest tema. Se li va contestar que les línies vermelles són la moratòria o, en tot cas, que aconseguir lloguer assequible, la penalització dels habitatges buits, la rehabilitació dels nuclis antics, la creació d’habitatge públic i la limitació dels pisos turístics serien aquestes línies vermelles. Respecte al PLATER va dir que està previst que estigui acabat abans de finals d’any i que estan d’acord en el fet que no es faci cap planta solar sense el consentiment del territori i l’aprovació del PLATER.

3.- Grup Parlamentari de Junts, Salvador Vergés i Tejero. Coincideixen en molts punts, però en el model econòmic i infraestructures difereixen. Respecte al model econòmic, va dir que l’agricultura i ramaderia han de ser sostenibles i suficients, assequibles i viables, compatibles amb els espais naturals i que no han de tenir una imatge bucòlica, com ara. També va estar d’acord amb un turisme de muntanya. Respecte a les infraestructures, va creure que sí que en necessitem. Ens va demanar l’opinió sobre el desdoblament de la C-16 fins a la Cerdanya i cap a França (i a Europa), certs trams de dues vies a l’N-260 a Cerdanya, el túnel de Toses i el ferrocarril de Puigcerdà a la Seu. Se li va contestar que no ens calen més carreteres ni desdoblament de C-16 ni dues vies a l’N-260, perquè això vol dir continuar repetint el model de portar més cotxes a Cerdanya i que el que demanem és un canvi de model i de transició ecològica. Per això tampoc volem el túnel de Toses o el ferrocarril de Puigcerdà a la Seu, perquè l’impacte sobre el paisatge seria molt gran en una zona de bosc de ribera al Segre de gran valor ecològic. El que cal és potenciar i millorar el tren, que ja ens enllaça amb França i Europa. I millorar el transport públic de busos entre Puigcerdà i la Seu amb més freqüència i una flota d’autobusos més ecològica.

Grup Parlamentari ERC, Esther Capella. Va coincidir amb les nostres propostes i ens va demanar sobre la governança. Ens demanà si creiem que l’Estatut de municipis rural, la Llei de Territori i la Llei de Muntanya podrien afavorir aquestes demandes, com la protecció de la plana cerdana. Se li va contestar que tot el que es fes des del territori i amb els actors del territori tindria una perspectiva més real de la situació i si es desencallen i tiren endavant aquestes lleis, poden afavorir les demandes del territori. Es va fer èmfasi també en el fet que cal que les coses no quedin només en el paper i que es duguin a terme accions reals. Sobre l’habitatge ens va dir que la llei de barris podria permetre rehabilitar els barris vells dels pobles.

5.- Grup Parlamentari PP, Àngels Estellés Ruedas. Amb un discurs i un to més agressiu que la resta de representants ens va dir que ens falta rigor i dades, que caiem en el discurs demagògic ecologista, que criminalitzem les segones residències, l’economia i la prosperitat. Ella va dir que vol una Cerdanya sostenible, pròspera i amb llibertat econòmica i ens va demanar si, a part de “nosaltres”, els ajuntaments estan d’acord amb això que demanem. Li vam contestar que durant l’any i mig hem anat pels diferents municipis i només un no ens va voler rebre i que la resta tots hi han estat presents i han dit la seva.

Grup Parlamentari de VOX, Andrés Bello i Sans. Se’ns adreçà en castellà i ens demanà dades concretes, com el número d’habitatge que es necessiten perquè la gent de la Cerdanya hi puguin viure, els metres quadrats de sòl que hi ha disponible per construir, la quantificació per pobles dels habitatges buits. Se li va contestar que no disposem in situ d’aquestes dades, però que, per exemple, al municipi de Montellà-Martinet, l’Ajuntament va demanar un estudi d’habitatges buits i, en general, als diferents pobles, 1 de cada 4 habitatges era buit i que caldria que la resta de municipis fessin aquesta tasca.

Grup Parlamentari CUP, Dani Cornellà i Detrell. Va coincidir amb les nostres demandes i va treure el tema de la corrupció a Cerdanya com un mal sistèmic i ens va dir que no sempre coincideix allò que un grup parlamentari diu al territori i allò que aquell mateix grup diu al Parlament. No ens va fer cap pregunta.

Grup Parlamentari PSC, Francesc Jesús Becerra i Ramírez. Ens va donar dades interessants sobre la comarca, que confirmen la visió que tenim des de la Confluència. La població de menors de 18 anys a la Cerdanya és menor que la mitjana de Catalunya. És d’un 15,5% respecte a un 18%. Això vol dir que les famílies amb fills no troben lloc per viure. Un 25 % de la població de la Cerdanya té una renda un 60% inferior que la mitjana de Catalunya (1 de cada 4) i un 14% de població a la Cerdanya cobra menys de 7500 €/anuals, és a dir, pobresa extrema. La qual cosa vol dir que el model econòmic és molt desequilibrat i genera pobresa. Respecte al turisme, ens va dir que s’ha començat a fer un estudi de càrrega turística en diferents llocs de Catalunya i un d’ell és a la Cerdanya, el qual donarà els seus resultats a finals d’aquest any, per tal d’adoptar mesures correctores.

Quant a la reserva de sòl públic, ens diu que Bellver, Fontanals, Llívia i Montellà i Martinet han ofert un solar; Puigcerdà, 2 i Ger, 5. Se li agraeixen les dades que confirmen allò que veiem a la comarca i l’instem que l’anàlisi ja el tenim i que ara cal ser valents i passar a l’acció.

16 de juny del 2025

El tema motiu de la reunió, exposat al Sr. president de la Diputació de Lleida, és la situació i la problemàtica que crea a la Cerdanya, la partició administrativa en dues províncies.

Després del recordatori sobre com es va crear la Confluència, el tour per tots els pobles cerdans i la Convenció celebrada a Puigcerdà el passat 15 de febrer amb notable èxit, en la qual es va aprovar un Manifest en el qual figura, com a primer punt, el següent:

“La problemàtica de la partició de la Cerdanya en dues diputacions i en dos estats fa que els cerdans en patim les conseqüències, sigui per la Sanitat (accés unitari a l’Hospital Comarcal Transfronterer), com per les gestions administratives (unes cap a la Seu d’Urgell, altres cap a Ripoll, altres cap a Manresa…). Tot això dificulta el sentiment col·lectiu de pertànyer a Cerdanya. 

Es van proposar per la Confluència les propostes assenyalades en el Manifest:         

• Ens cal una visió conjunta de comarca pel que fa als representants polítics cerdans a mitjà i llarg termini. És a dir, una governança estratègica, un camí de futur clar i conjunt.
• Cal tornar a plantejar al Parlament de Catalunya una llei específica de Cerdanya, com es va fer en el seu dia, per tal de recollir de manera formal aquesta realitat. Cal, així mateix, implicar a les Diputacions de Lleida i Girona en aquest tema.
• Mentrestant, ens cal que tant les Diputacions com el Govern en el seu dia a dia de gestió dels serveis de la comarca (Administratius, Ensenyament, Sanitat, Mobilitat, etc.), ja contemplin aquesta singularitat cerdana.
• Cal incrementar la cooperació mútua transfronterera, en la salut, el transport, la gestió de l’aigua i residus, l’educació, etc.

Confluència va assenyalar que aquesta problemàtica va ser igualment presentada pel seu coneixement i en la mesura de la possible aplicació, en les reunions mantingudes amb els diferents secretaris del Govern de la Generalitat i amb els Grups Parlamentaris d’ERC i PSC.

Es va fer un seguiment i comentari dels diferents temes proposats amb un interessant debat entre els presents i allò que des de la Presidència de la Diputació de Lleida es podia realitzar.

Del debat van sortir les següents propostes:

• Confluència continuarà les gestions per mantenir una reunió amb la Conselleria de Presidència del Govern de la Generalitat.

• Confluència continuarà les gestions per mantenir una reunió, paral·lela a l’actual, amb el president de la Diputació de Girona. El Sr. Joan Talarn comunicarà al president de la Diputació de Girona l’interès de Confluència en la reunió.

• Confluència mantindrà pròximament una reunió amb el president del Consell Comarcal de la Cerdanya per exposar els resultats de les reunions amb representants del Govern i la present reunió.

• Es va proposar la creació d’una comissió de treball sobre aquest tema amb participació de les dues Diputacions i el Consell Comarcal de la Cerdanya.

• Es va comentar l’acord per part de la Vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran, que les Comissions d’Empresa i Treball, i d’Economia, tinguin la seva seu a Puigcerdà. Tots van valorar molt positivament la posada en marxa al més aviat possible d’ambdues Comissions i traslladar aquest interès i suport al Consell Comarcal de la Cerdanya i a l’Ajuntament de Puigcerdà.

El 27 de maig del 2025 ens vam reunir amb el Sr. Víctor Puga, secretari d’Urbanisme del Govern de la Generalitat de Catalunya.

• El secretari va entendre i va donar suport al nostre missatge, però no hem aconseguit cap suport perquè des del Govern, i emparats amb les noves lleis i normatives que faciliten la revisió dels Plans i el procés de desclassificació d’actuacions urbanístiques, iniciessin estudis a la Cerdanya. Ell creu que, precisament, aquesta nova legislació i normativa controlarà molt la nova construcció que no contempli habitatges socials i de protecció. Ens explica que els ajuntaments que necessitin ajuda seran ajudats pel Departament.

• Segons ell, cal esperar els efectes de la nova legislació. Ens ha adreçat però al Sr. Carles Guàrdia de la Direcció de Polítiques de Muntanya, a la Seu d’Urgell, per a fer el seguiment.

• Amb relació als Plans Urbanístics Municipals (POUM) vigents, que permeten continuar amb l’expansió urbanística desmesurada en molts municipis cerdans, el secretari dona per suficient la feina feta en el Pla Director de desclassificació de sòls no sostenibles de l’Alt Pirineu (PDUSNS) del 2019 i en el fet que les revisions i els nous POUM que els ajuntaments fan (si volen) han de ser aprovats per les Comissions Urbanístiques Territorials. Vam insistir bastant que la realitat demostra que això no atura la dinàmica urbanística “depredadora” actual, però ell no va mostrar cap intenció de promoure cap mesura excepcional (com la moratòria urbanística que proposem) ni cap acció específica d’obligar els ajuntaments a revisar el planejament municipal amb certs criteris urbanístics generals actuals (molt més sostenibles i raonables que els que eren inexistents quan es va fer el planejament vigent).

• Ens va semblar que considerava que els responsables darrers eren els ajuntaments i que des d’Urbanisme no hi havia massa cosa nova a fer.

• Vam entendre que, per exemple, en el POUM d’Alp, en la seva fase d’aprovació inicial, les noves promocions han d’incloure un mínim d’un 30% d’habitatge de protecció oficial. Si la mesura tingués efecte, caldria exigir que altres municipis ho exigissin també.

22/05/2025

Punts tractats en la reunió:

• Es mantindrà una reunió amb el president Diputació de Lleida el 16 de juny. Se n’informarà al vicepresident de la Diputació dels motius de la reunió.

• Seguiment amb el Sr. Manel Nadal del tema de l’Aeròdrom. Total desacord entre el Govern i el territori amb les propostes de futur, i demanda de resposta a la denúncia presentada per l’associació Ceretània, el febrer 2024.

• Pròxima reunió amb el secretari d’Urbanisme del 27 de maig. Tema principal: recerca de sortides urgents per aturar el creixement desmesurat de la construcció de segones residències a la comarca. Plantejar l’opció d’una possible moratòria de permisos.

• Demanem l’aturada dels projectes de centrals solars a la comarca fins a l’aprovació del Platter. No volem cap planta solar a la zona de la plana cerdana.

• Plantegem el problema de les aigües residuals a diferents indrets de la comarca i especialment el problema de fronteres de Puigcerdà (amb l’estat francès) que implica la CHE i els dos estats.

• Iniciativa de crear una zona protegida ambientalment, sota la forma que es consideri oportuna, com un parc natural, de tota la solana, des de la Seu d’Urgell fins al Pimorent, si s’inclou el cantó francès de la comarca.

• Demanem que s’accelerin al màxim les obres de l’R3, de desdoblament de la via fèrria i després es continuï fins a Ripoll.